STOP AL MALTRACTAMENT ANIMAL

Avui no parlarè d´astronomia. No en tinc ganes. He escoltat per la ràdio una notícia que m´ha omplert de tristor i a l´hora de ràbia.
A Torà, poble de la comarca de la Segarra, a la provincia de Lleida, ha mort un gos. ! Quina notícia ! Oi?
Doncs sí, pot semblar una notícia mancada d´importància en un món d´humans, d´afers infinitament més importants que la vida d´un simple animal, quan cada dia moren  milers d´éssers considerats inferiors a qui la justícia no veu igual per l´únic fet de no pertanyer a la nostra espècie.
El més cridaner de la noticia, però, no és que un gos hagi mort, o més ben dit, que l´hagin mort, sinò qui l´ha mort i de quina manera. Feia uns dies que a l´esmentat poble,(on d´altra banda estic completament convençut de que l´inmensa majoria d´habitants desaproven tot tipus de maltractament), un gos perdut, sense amo, havia estat molestant i creant situacions no desitjades típiques de quan s´abandona un animal a la seva sort.
La resposta per part de l´autoritat, matar l´animal a trets i rematar-lo a cops, a més, estant lligat com estava.
L´autor: el tinent alcalde, suposadament, una persona que ha de donar exemple a tots aquells als que representa, a tots aquells que l´han escollit i als que no també. Aquest senyor, per anomenar-lo d´alguna manera i sense que la paraula "senyor" reculli el significat noble de la mateixa, va agafar una escopeta i se´n va anar a buscar el gos, i un cop el va trobar, al davant mateix d´un parc on juguen nens i també d´una residència de gent gran, va fer la feina de la seva vida. No puc ni vull imaginar el que ha de ser encanonar algú i apretar el gatell, i en canvi hi han individus que si en aquell mateix moment, l´arma s´encallés o no arribés a disparar, sentirien la frustració i la ràbia que jo he sentit en escoltar la noticia.
Tothom que em coneix sap que sóc un defensor dels drets dels animals, que no per no poder parlar o enraonar son menys vius que les persones, però que moltes vegades donen molt més que nosaltres, que sempre tenim un rerefons, un motiu ocult del perqué fem les coses.
"Quan més conec a les persones, més m´estimo el meu animal" !Quina gran frase! i ¡quan hem d´aprendre d´ells, nosaltres, els "civilitzats"!. Potser per això m´agrada tant l´astronomia, per que quan miro el cel estic mirant molt, molt lluny, allà on no n´hi han "persones", ni bones, ni dolentes, només solitud i bellesa.

Digueu-me misantrop, potser teniu raò, però es com ho sento.

MY NEW MPC BOARD

This weekend I´ve finally had time to set my new MPC board in the door of my astronomical observatory.
Since I got the MPC Code, I wanted to have a physical distinction in my observatory that explained to all my visitors what I´m doing every night of new moon.
And since the " Teatrillo de Lyra" observatory is made of wood, so the board needed to be made of wood too.
So thanks to my wife Gloria, who is a great artist of pirography on wood, I can enjoy this little present that tells everybody that my place has license to report measurements of asteroids and comets to  the Minor Planet Center in Massachusets

Here you have a link to the Blog and the Website of Gloria so you´ll can see her work and if you are interested, you can ask her for something like.... a MPC Code for your observatory.

Cheers

DANDO UN NUEVO ENFOQUE

Una de las tareas más engorrosas a la hora de obtener imágenes astronómicas, es conseguir un correcto enfoque de las mismas. Habitualmente sin más ayuda que la meramente manual y visual, y en un entorno de oscuridad y siempre filtrada por un metacrilato rojo en la pantalla de mi ordenador, la imágen de las estrellas se convierte en un "creo que ya esta...",  y al momento, se vuelve a convertir en un "bueno, quizás no del todo...voy a afinar un poco más", y así nos podemos pasar horas, ya que cuando las estrellas parecen puntuales, el valor FWHM parece no ser el mejor, o al revés.

Muchas veces, por intentar ahorrar entrar en esta dinámica, perdonas el conseguir un mejor enfoque de la imágen, dándola ya por "buena", cuando en realidad no lo es tanto.

Muchos de mis vecinos de observatorio ya me habian hablado de las bondades de Robofocus, pero nunca encuentras el momento, máxime en momentos de crisis económica como el actual. Siempre hay algo más necesario o urgente que un enfocador para el telescopio, pero finalmente me hice con uno.

Ahora estoy en la fase de aprender el funcionamiento y de saber como configurarlo, pero he de decir que ya solamente con la mínima configuración, se nota de largo la calidad del enfoque. A partir de aquí, se puede utilizar con Maxim Dl o bién con FocusMax principalmente. Imagino que algún otro habrá a parte de estos dos. Personalmente la primera opción me parece más atractiva por aquello de tener cuantas menos aplicaciones en marcha, mejor. Intentaré pués empaparme de Maxim Dl al máximo para poder sacarle partido al nuevo accesorio. 

Poco a poco vamos mejorando, es cuestión de tesón y paciencia.

RECORDANT

Hi han moments en que un tira la vista enrera i es més conscient que mai de que fer un pas en una o altra direcció, marca camins que poden ser totalment oposats.
El camí que vàrem agafar la Glòria i jo durant la setmana santa de l´any 2002 ens va dur cap un lloc anomenat La Vall D´Àger. El "culpable", el meu amic Jesús Gallego, qui em va trucar per telèfon quan estàvem passant uns dies a Agramunt, a la comarca de l´Urgell, per convidar-nos a quedar per veure´ns a "un lloc molt maco" on hi havia gent que saltava en parapent i d´altres que per la nit gaudien d´un cel nocturn ben fosc mentre apuntàven els seus telescopis al cel d´aquella comarca.
Dit i fet, vàrem quedar, i com si tot hagués estat predestinat, vàrem arribar al cor d´aquell lloc, una masia catalana anomenada Cal Maciarol, on vàrem conèixer al Jaume i la Carme, i també a la resta de la familia.

Recordo que fins aleshores, com aficionats a l´astronomia que érem, fèiem sortides a camp obert amb en Jesús i en Paco i de vegades se´ns unia en Jordi, de Santa Coloma de Farners i passàvem vetllades astronòmiques acompanyats d´entrepans i café calent . Allò tenia el seu encant, sobre tot a l´hora d´arribar, il.lusionat, amb ganes de "muntar" l´equip i fer les observacions que haviem esperat durant tot el mes. La part menys encantadora era  l´hora de marxar, quan havies de desmuntar, molts cops gairebé a les fosques, amb son, i amb un llarg camí de tornada a casa, que de vegades amb el cansament es feia perillós.

Es per això que quan vàrem arribar a Can Maciarol, i en Jaume ens va obrir la porta d´un dels 10 mòduls-observatori que integrants de l´Agrupació astronòmica ASTER havien construit als seus terrenys tot tocant a la masia, vàrem quedar meravellats i "enganxats" per sempre més. Allà hi havia de tot el que l´aficionat a l´astronomia busca: cels estrellats poc contaminats de llum, facilitats i comoditats tant d´allotjament com de restauració. I no parlem ja dels sopars a la taula dels astrònoms, les xerrades, les complicitats, els bons plats i postres que anunciaven que si no podiem fer Astronomia, al menys hauriem fet Gastronomia, aquesta era la dita.

Així vàrem passar a ser part del paisatge humà de la Vall d´Àger i més concretament de Can Maciarol durant els caps de setmana de lluna nova. Posteriorment i amb poc temps de diferència, com si el Montsec ens hagués cridat a tots a l´hora, vàren arribar una bona colla de socis de l´Agrupació Astronòmica de Sabadell, que vàren animar encara més l´ambient i que vàren engegar el que és el somni de qualsevol aficionat a l´astronomia: la possibilitat de disposar d´observatori astronòmic propi tal i com el tenien els companys d´ASTER, que ja uns anys abans havien arribat a aquell fantàstic lloc com si dels primers pioners de l´Oest es tractés.

Així i en dues fases, vàren fer realitat aquesta idea i nosaltres ens hi vàrem sumar i l´abril de 2007 vaig estrenar el meu observatori propi, on de manera confortable podria fer alló que més m´agrada a més d´envoltar-me de gent que pels seus avançats coneixements, passarien a ser, a més d´amics i companys, mestres.

TWO MORE ROCKS

GANYMEDE 1036

Ganymede 1036 is a NEO with a size of 32 kms and a very well known orbit.

Was discovered by Walter Baade in 1924 and it has a roughly spherical shape.

Next week, the october 13th it wil pass at the distance of  53,721,200 kms from earth so its a good time to observe it.

ALPHONSINA 925 

This is a very special asteroid to me, because it was discovered from my natal city, Barcelona, in 1920, when, of course, it had a dark sky. The discoverer was the catalan astronomer Josep Comas Solà, possibly the most important astronomer of this country in that time. He discovered a lot more of asteroids and he died at the age of 69 of a lung illness accelerate by the cold and wet nights beside the telescope.
And what about the place where the discovery was made from? The Fabra Observatory, with MPC code 006 from 1914. It is place middle way up climbing the Tibidabo mountain. From there at night, now you can only see the spectacular light polluted view of Barcelona, but once long time ago, it was a very pleasant place to observe the night sky.

MPC C74

Por fin llegó. Ya está aqui el código MPC para mi observatorio. Tras una larga espera, finalmente he recibido un escueto mensaje de Gareth V Williams, del Minor Planet Center, "Your site is now C74".

No ha sido fácil, ya que el equipo ha consistido en un pequeño refractor de 80mm acompañado de una cámara digital EOS350D, que en pleno verano y sin refrigerar, produce un ruido terrible, pero finalmente las dificultades y la espera se han visto recompensadas con la comentada asignación del código.
Pero es a partir de ahora cuando viene lo mejor, las medidas a reportar, la contribución objetiva al cometido de esta comunidad, la catalogación y el control de las órbitas de cometas y asteroides.

A partir de ahora, en la lista de observatorios con código, figura uno más, "Observatorio El Teatrillo de Lyra", uno más de entre todos los MPC´s existentes en La Vall d´Àger, a buen seguro, el lugar con más códigos por kilómetro cuadrado del mundo. Todo un record.

Quiero aprovechar para dar las gracias a todos aquellos que han hecho posible el que haya podido obtener el código MPC, en especial a Ramon Naves, por todas sus aclaraciones, valoraciones y consejos, sin los cuales, hubiese sido imposible de conseguir, y también a Joan Bel y Francesc Baldris, a quienes de vez en cuando he bombardeado a consultas de forma sistemática.

Gracias a todos y...

!A por las piedras y las bolas de nieve!

IN MEMORIAM

Dissabte passat, dia 9 de juliol ens deixava en Josep Costas Gual, un dels màxims exponents de l´astronomia amateur de casa nostra i de fora també.
Nascut a Sant Celoni el 1918, va ser fundador de la agrupació "Pro Divulgación Astronómica" (PDA) al 1936, i a partir del 1959 es va dedicar a pulir miralls per a telescopis reflectors, dels que va arribar a fer més de 3500, i arrel d´això, la seva popularitat va crèixer exponencialment.
La peculiaritat d´aquest astrònom rau a la seva faceta docent envers els altres aficionats, que de manera habitual, eren rebuts a "La Fontana d´Or", botiga d´ultramarins que en Costas regentava al carrer Aragó de Barcelona, on a l´hora que despatxava la clientela, donava lliçons d´astronomia a qualsevol que li demanés ajuda en aquest tema.
Jo vaig tenir l´honor de coincidir amb Josep Costas a la Star Party de l´any 1995 celebrada a Tiana i organitzada per l´agrupació astronòmica d´aquella localitat, però no va ser fins uns anys després que vaig prendre conciència de qui era aquella personalitat, quan la meva dona em va regalar un llibre titulat "Historia de la Astronomia Amateur Española", on entre personalitats del món de la astronomia com Comas Solà o Eduard Fontseré, hi figurava també en Josep Costas Gual. Llàstima no haver-ho sabut durant aquella Star Party.

El meu condol a la seva familia i també a tota la familia astronòmica. A Costas, tot l´agraiment per haver fet de l´astronomia el que es avui a casa nostra.

Fins sempre.