sábado, 26 de noviembre de 2011

RECORDANT

Hi han moments en que un tira la vista enrera i es més conscient que mai de que fer un pas en una o altra direcció, marca camins que poden ser totalment oposats.
El camí que vàrem agafar la Glòria i jo durant la setmana santa de l´any 2002 ens va dur cap un lloc anomenat La Vall D´Àger. El "culpable", el meu amic Jesús Gallego, qui em va trucar per telèfon quan estàvem passant uns dies a Agramunt, a la comarca de l´Urgell, per convidar-nos a quedar per veure´ns a "un lloc molt maco" on hi havia gent que saltava en parapent i d´altres que per la nit gaudien d´un cel nocturn ben fosc mentre apuntàven els seus telescopis al cel d´aquella comarca.
Dit i fet, vàrem quedar, i com si tot hagués estat predestinat, vàrem arribar al cor d´aquell lloc, una masia catalana anomenada Cal Maciarol, on vàrem conèixer al Jaume i la Carme, i també a la resta de la familia.

Recordo que fins aleshores, com aficionats a l´astronomia que érem, fèiem sortides a camp obert amb en Jesús i en Paco i de vegades se´ns unia en Jordi, de Santa Coloma de Farners i passàvem vetllades astronòmiques acompanyats d´entrepans i café calent . Allò tenia el seu encant, sobre tot a l´hora d´arribar, il.lusionat, amb ganes de "muntar" l´equip i fer les observacions que haviem esperat durant tot el mes. La part menys encantadora era  l´hora de marxar, quan havies de desmuntar, molts cops gairebé a les fosques, amb son, i amb un llarg camí de tornada a casa, que de vegades amb el cansament es feia perillós.

Es per això que quan vàrem arribar a Can Maciarol, i en Jaume ens va obrir la porta d´un dels 10 mòduls-observatori que integrants de l´Agrupació astronòmica ASTER havien construit als seus terrenys tot tocant a la masia, vàrem quedar meravellats i "enganxats" per sempre més. Allà hi havia de tot el que l´aficionat a l´astronomia busca: cels estrellats poc contaminats de llum, facilitats i comoditats tant d´allotjament com de restauració. I no parlem ja dels sopars a la taula dels astrònoms, les xerrades, les complicitats, els bons plats i postres que anunciaven que si no podiem fer Astronomia, al menys hauriem fet Gastronomia, aquesta era la dita.

Així vàrem passar a ser part del paisatge humà de la Vall d´Àger i més concretament de Can Maciarol durant els caps de setmana de lluna nova. Posteriorment i amb poc temps de diferència, com si el Montsec ens hagués cridat a tots a l´hora, vàren arribar una bona colla de socis de l´Agrupació Astronòmica de Sabadell, que vàren animar encara més l´ambient i que vàren engegar el que és el somni de qualsevol aficionat a l´astronomia: la possibilitat de disposar d´observatori astronòmic propi tal i com el tenien els companys d´ASTER, que ja uns anys abans havien arribat a aquell fantàstic lloc com si dels primers pioners de l´Oest es tractés.

Així i en dues fases, vàren fer realitat aquesta idea i nosaltres ens hi vàrem sumar i l´abril de 2007 vaig estrenar el meu observatori propi, on de manera confortable podria fer alló que més m´agrada a més d´envoltar-me de gent que pels seus avançats coneixements, passarien a ser, a més d´amics i companys, mestres.

1 comentario:

  1. Si noi, ja han passat uns quants anys! La veritat és que sembla que fa quatre dies...
    Tenim molta sort de formar-ne part!

    ResponderEliminar