sábado, 3 de noviembre de 2012

THE GUARDIANS OF "TEATRILLO"



As most of the astronomical observatories placed in the countryside, the "Teatrillo de Lyra" (MPC C74) needs some security system in order to prevent ravages or plunders.
The solution: my two guardians. I want to introduce to you Lyra and Crispeta.
As you can see, they are almost pittbull powerered. Be very careful.

Each one of them has these names for one logical reason. The first one to arrive almost 10 years ago, was Lyra, the white one. I got her in Cal Maciarol, the farm on whose land The teatrillo is placed. Maybe I´ve already explained it but her name is in honour of the summer constellation Lyra. She is the sound alarm in the observatory and the way to stop this alarm is ....food. If you have some food with you, you´ll become her best friend if not a God for her.
The black one is Crispeta, that in catalan means Pop Corn. Again in Maciarol, 8 years ago, I  got this beatiful present that is the "reception" part of the system. She is who steps out the door to say hello by dancing all the time.
Now you´re warned, if you come to "The teatrillo", you know what´s in.

domingo, 2 de septiembre de 2012

CÓDIGO MPC...PRIMER ANIVERSARIO


Hace justo un año que me fué asignado el códigoC74, del MPC, gracias al cual me es posible reportar al Minor Planet Center. Desde entonces, un total de 122 medidas han sido reportadas al mencionado organismo desde "El Teatrillo de Lyra". Nada mal, teniendo en cuenta que mi observatorio está situado a unos 180 Kms de casa.




Mi equipo, un modesto refractor de 80mm de abertura y una sencilla Canon EOS350D son todo lo que necesito para poder seguir enviando medidas, eso e ilusión, la misma que hace ahora un año al comienzo de las primeras mediciones, cuando recibí un escueto mensaje "your site is now C74".

jueves, 30 de agosto de 2012

L´estiu... temps de profit


Per aquestes dates, amb el temps de lleure que l´estiu ens otorga, sempre trobem temps per fer això o allò que d´una altra manera mai no trobem el moment d´enllestir, i a l´observatori, no podia ser d´una altra manera.
Un dels problemes que tenia pendent solventar era l´orientació del soport sobre el qual descansa la montura del telescopi que tinc instal.lat. Per un error inicial en el moment de la construcció, el marge de moviment que donava el conjunt per tal d´ajustar l´azimut de la montura, era molt limitat. Solventada la part mecànica que fa desaparèixer el problema, tocava tornar a posar en estació la montura. Es aquí on gràcies a en Pere Gil, un company i vei d´observatori, descobreixo una nova eina que fa de la posta en estació, una tasca molt menys feixuga del que habitualment és. Em refereixo al mètode Sanchez-Valente, ideat pels companys d´afició Daniel Valente y Pedro Sanchez.
 


Aquest mètode, es basa en la comparació de dues imatges del pol celest preses de diferent manera, una amb la montura parada deixant que sigui el cel qui faci els traços dels estels i l´altra imatge, és la montura la que amb el seu moviment fa l´efecte similar. El programa, desenvolupat pel Pere Gil, s´encarrega de guiar-nos amb un interface molt gràfic i agradable fins que obtenim una posta en estació realment molt acurada.

Un cop amb la montura perfectament alineada, era qüestió ja de ficar-se mans a l´obra:

Primerament, i gaudint d´alguns dels dies d´un "seing" prou estable, i per tant d´un guiat envejable, he pogut enviar varies mesures tans de cometes com asteroidals. Us adjunto un parell d´exemples:

Asteroide Anacostia 980

Asteroide Tercidina 345

Mentres tant l´equip fotografiava les "pedres" i "boles de neu", (les mesures ja van camí del MPC), vaig aprofitar per fer visual amb binoculars, els meus grans oblidats de sempre, amb els que dues nits seguides vàrem poder observar "el Vel" a Cygnus molt clarament. Mentrestant a l´horitzó, es podien observar els llunyans cumulonimbus il.luminats que just a la vertical de Castelldefels (Garraf), a gairebé 140 kms en línia recta, deixaven caure un bon grapat de litres per metre quadrat.

També hi va haver temps per un capritx que feia temp tenia al cap: Neptú.
Volia destacar en vàries nits al "petit" dels dos gegants sobre el fons estrellat, i mitjançant el seu moviment de traslació, detectar-ho. Únicament vaig disposar de tres nits per fer-ho. Aqui està el nostre amic blau:



Finalment, em vaig dedicar a fer "Timelapses" de la ISS i alguna imatge de satèl.lits Iridium, però això ho deixo per a una altra ocasió.

martes, 19 de junio de 2012

CHANGING FURNITURE

Sometimes you realize it´s time to make changes in order to improve something(or at least this is the idea), and this is exactly what has happened in "Teatrillo de Lyra" observatory.
So far, my roll off observatory, was divided by two parallel curtains separated by 5 cms. This air chamber offered a difference of temperature of almost 10 degrees from outside the curtains to inside, where I have my control room and bedroom.
The only problem was when I had to pull aside the curtains, for exemple, in order to have a look at the mount when having a GO TO, tryng to prevent a possible hard pull of some cable. This single operation became a little bit uncomfortable.
video

So I decided to install a sliding door that could keep the same difference of temperature and thus keep myself warm in winter. The inside of this sliding door is covered in cork plates, so this way, termal isolation is effective.
I also used strips of rubber to fill the gaps between the door an the door frame to prevent cold of nights could get into my control room and loose warming.
As far as I´m not very skilled, my brother in law was the actor in this construction. ¡Muchas gracias, Jose!

And finally, I got a special gift in my new door from my wife Gloria. She´s an expert pirographer and so, we decided to write on the door by fire, the Teatrillo´s Minor Planet Center code, MPC C74.

¡Gracias cariño, ha quedado perfecto!

viernes, 4 de mayo de 2012

EL TRISTE DESTINO DE VILLA URANIA




Recientemente se ha publicado en varios medios de comunicación una noticia que casi pasa inadvertida entre todas las demás. Se trata de la inminente demolición de Villa Urania, la que fuese residencia del más ilustre astrónomo que ha habido en este pais, Josep Comas i Solà, descubridor de varios cuerpos menores a los que dió nobres como Hispania y Barcelona, éste último precisamente desde la azotea de Villa Urania, cuando Barcelona disfrutaba todavia de cielos lo suficientemente oscuros para hacer posible descubrimientos de ese tipo.
No voy a dedicar esta entrada a hacer una biografia de Comas, sinó a denunciar lo injusto de la situación.
El astrónomo cedió su villa al ayuntamiento de Barcelona para uso y disfrute de los vecinos y ciudadanos, y en lugar de eso, el lunes será derruida para llevar a cabo un casal de barrio del que todavia no hay fecha prevista de construcción.
La razón que argumenta el consistorio es de seguridad, pués segun ellos, el estado es ruinoso, algo que a tenor de las fotos realizadas por mi mujer en el dia de hoy, no da esa impresión precisamente. 


Curiosamente en esta ciudad, cuando interesa mantener alguno de sus muchos edificios o monumentos culturalmente valiosos, se hace lo que sea necesario para conservarlo, reforzando la estructura, manteniendo los frontales, etc. Es por ello que entiendo que no interesa mantenerlo, seguramente por razones políticas como suele pasar habitualmente, saldrá mejor en la foto un nuevo equipamiento (si se lleva a cabo) en lugar de rehabilitar el edificio existente y en lugar de conservar un valioso patrimonio cultural de la ciudad y del pais, que igualmente podria dedicarse a fines sociales de los que el barrio se pudiese beneficiar como queria Comas Solà.

Personalmente, me llena de tristeza dicha decisión, ya que precisamente siempre habia considerado este lugar, como aficionado a la astronomia que soy, una especie de "santuario astronómico", si se me permite el simil.
De hecho, es debido a dicha admiración que profeso por el lugar, que adopté como "nick" que utilizo desde hace años en internet, el nombre "Villaurania".

Mañana la visitaré por última vez.


sábado, 7 de abril de 2012

STOP AL MALTRACTAMENT ANIMAL


Avui no parlarè d´astronomia. No en tinc ganes. He escoltat per la ràdio una notícia que m´ha omplert de tristor i a l´hora de ràbia.
A Torà, poble de la comarca de la Segarra, a la provincia de Lleida, ha mort un gos. ! Quina notícia ! Oi?
Doncs sí, pot semblar una notícia mancada d´importància en un món d´humans, d´afers infinitament més importants que la vida d´un simple animal, quan cada dia moren  milers d´éssers considerats inferiors a qui la justícia no veu igual per l´únic fet de no pertanyer a la nostra espècie.
El més cridaner de la noticia, però, no és que un gos hagi mort, o més ben dit, que l´hagin mort, sinò qui l´ha mort i de quina manera. Feia uns dies que a l´esmentat poble,(on d´altra banda estic completament convençut de que l´inmensa majoria d´habitants desaproven tot tipus de maltractament), un gos perdut, sense amo, havia estat molestant i creant situacions no desitjades típiques de quan s´abandona un animal a la seva sort.
La resposta per part de l´autoritat, matar l´animal a trets i rematar-lo a cops, a més, estant lligat com estava.
L´autor: el tinent alcalde, suposadament, una persona que ha de donar exemple a tots aquells als que representa, a tots aquells que l´han escollit i als que no també. Aquest senyor, per anomenar-lo d´alguna manera i sense que la paraula "senyor" reculli el significat noble de la mateixa, va agafar una escopeta i se´n va anar a buscar el gos, i un cop el va trobar, al davant mateix d´un parc on juguen nens i també d´una residència de gent gran, va fer la feina de la seva vida. No puc ni vull imaginar el que ha de ser encanonar algú i apretar el gatell, i en canvi hi han individus que si en aquell mateix moment, l´arma s´encallés o no arribés a disparar, sentirien la frustració i la ràbia que jo he sentit en escoltar la noticia.
Tothom que em coneix sap que sóc un defensor dels drets dels animals, que no per no poder parlar o enraonar son menys vius que les persones, però que moltes vegades donen molt més que nosaltres, que sempre tenim un rerefons, un motiu ocult del perqué fem les coses.
"Quan més conec a les persones, més m´estimo el meu animal" !Quina gran frase! i ¡quan hem d´aprendre d´ells, nosaltres, els "civilitzats"!. Potser per això m´agrada tant l´astronomia, per que quan miro el cel estic mirant molt, molt lluny, allà on no n´hi han "persones", ni bones, ni dolentes, només solitud i bellesa.

Digueu-me misantrop, potser teniu raò, però es com ho sento.

lunes, 20 de febrero de 2012

MY NEW MPC BOARD


This weekend I´ve finally had time to set my new MPC board in the door of my astronomical observatory.
Since I got the MPC Code, I wanted to have a physical distinction in my observatory that explained to all my visitors what I´m doing every night of new moon.
And since the " Teatrillo de Lyra" observatory is made of wood, so the board needed to be made of wood too.
So thanks to my wife Gloria, who is a great artist of pirography on wood, I can enjoy this little present that tells everybody that my place has license to report measurements of asteroids and comets to  the Minor Planet Center in Massachusets


Here you have a link to the Blog and the Website of Gloria so you´ll can see her work and if you are interested, you can ask her for something like.... a MPC Code for your observatory.

Cheers