RENOVACIONES

 

Ya le tocaba. Las duras condiciones de la Vall d´Àger, con sus calores y heladas, sus sequias y humedades y demás características atmosféricas propias de la zona y su orografia, habian hecho mella en la placa identificativa de mi observatorio.

Hace algo más de un año, se habia sometido a un "rejuvenecimiento", restaurando principalmente la pintura inicial de los motivos, así como la protección de la superficie de la madera, pero finalmente ha sido sustituido por otra placa nueva que también es de madera, respetando así el principio básico, que es la imagen rústica de ese noble material.

Nuevamente gracias a Gloria, mi compañera, ha sido posible tal cambio. Ella es pirograbadora y combina el arte del fuego con la belleza de la madera.

Se ha intentado respetar también la forma inicial de la placa, pero en cambio se han añadido algunos cambios gráficos. En la primera placa, se hacia alusión  a un observatorio y a un personaje perruno cuyo nombre, era también parte del nombre inicial del observatorio. "El teatrillo de Lyra"(en entradas anteriores explico el porqué de dicho nombre). Pués bien, aprovechando el cambio, hemos introducido a otro personajillo de la misma especie que habitualmente nos acompaña, nuestra querida mascota Crispeta, de esa manera la placa hace más honor a la realidad, "El teatrillo de Lyra y Crispeta".

La denominación que acompaña al código MPC del observatorio, sigue, sin embargo, siendo la original: MPC C74 El teatrillo de Lyra.

¡Larga vida a la nueva placa y a todos los integrantes que estan representados en ella!

EL TRISTE DESTINO DE VILLA URANIA

Recientemente se ha publicado en varios medios de comunicación una noticia que casi pasa inadvertida entre todas las demás. Se trata de la inminente demolición de Villa Urania, la que fuese residencia del más ilustre astrónomo que ha habido en este pais, Josep Comas i Solà, descubridor de varios cuerpos menores a los que dió nobres como Hispania y Barcelona, éste último precisamente desde la azotea de Villa Urania, cuando Barcelona disfrutaba todavia de cielos lo suficientemente oscuros para hacer posible descubrimientos de ese tipo.

No voy a dedicar esta entrada a hacer una biografia de Comas, sinó a denunciar lo injusto de la situación.

El astrónomo cedió su villa al ayuntamiento de Barcelona para uso y disfrute de los vecinos y ciudadanos, y en lugar de eso, el lunes será derruida para llevar a cabo un casal de barrio del que todavia no hay fecha prevista de construcción.

La razón que argumenta el consistorio es de seguridad, pués segun ellos, el estado es ruinoso, algo que a tenor de las fotos realizadas por mi mujer en el dia de hoy, no da esa impresión precisamente. 

Curiosamente en esta ciudad, cuando interesa mantener alguno de sus muchos edificios o monumentos culturalmente valiosos, se hace lo que sea necesario para conservarlo, reforzando la estructura, manteniendo los frontales, etc. Es por ello que entiendo que no interesa mantenerlo, seguramente por razones políticas como suele pasar habitualmente, saldrá mejor en la foto un nuevo equipamiento (si se lleva a cabo) en lugar de rehabilitar el edificio existente y en lugar de conservar un valioso patrimonio cultural de la ciudad y del pais, que igualmente podria dedicarse a fines sociales de los que el barrio se pudiese beneficiar como queria Comas Solà.

Personalmente, me llena de tristeza dicha decisión, ya que precisamente siempre habia considerado este lugar, como aficionado a la astronomia que soy, una especie de "santuario astronómico", si se me permite el simil.
De hecho, es debido a dicha admiración que profeso por el lugar, que adopté como "nick" que utilizo desde hace años en internet, el nombre "Villaurania".

Mañana la visitaré por última vez.

RECORDANT

Hi han moments en que un tira la vista enrera i es més conscient que mai de que fer un pas en una o altra direcció, marca camins que poden ser totalment oposats.
El camí que vàrem agafar la Glòria i jo durant la setmana santa de l´any 2002 ens va dur cap un lloc anomenat La Vall D´Àger. El "culpable", el meu amic Jesús Gallego, qui em va trucar per telèfon quan estàvem passant uns dies a Agramunt, a la comarca de l´Urgell, per convidar-nos a quedar per veure´ns a "un lloc molt maco" on hi havia gent que saltava en parapent i d´altres que per la nit gaudien d´un cel nocturn ben fosc mentre apuntàven els seus telescopis al cel d´aquella comarca.
Dit i fet, vàrem quedar, i com si tot hagués estat predestinat, vàrem arribar al cor d´aquell lloc, una masia catalana anomenada Cal Maciarol, on vàrem conèixer al Jaume i la Carme, i també a la resta de la familia.

Recordo que fins aleshores, com aficionats a l´astronomia que érem, fèiem sortides a camp obert amb en Jesús i en Paco i de vegades se´ns unia en Jordi, de Santa Coloma de Farners i passàvem vetllades astronòmiques acompanyats d´entrepans i café calent . Allò tenia el seu encant, sobre tot a l´hora d´arribar, il.lusionat, amb ganes de "muntar" l´equip i fer les observacions que haviem esperat durant tot el mes. La part menys encantadora era  l´hora de marxar, quan havies de desmuntar, molts cops gairebé a les fosques, amb son, i amb un llarg camí de tornada a casa, que de vegades amb el cansament es feia perillós.

Es per això que quan vàrem arribar a Can Maciarol, i en Jaume ens va obrir la porta d´un dels 10 mòduls-observatori que integrants de l´Agrupació astronòmica ASTER havien construit als seus terrenys tot tocant a la masia, vàrem quedar meravellats i "enganxats" per sempre més. Allà hi havia de tot el que l´aficionat a l´astronomia busca: cels estrellats poc contaminats de llum, facilitats i comoditats tant d´allotjament com de restauració. I no parlem ja dels sopars a la taula dels astrònoms, les xerrades, les complicitats, els bons plats i postres que anunciaven que si no podiem fer Astronomia, al menys hauriem fet Gastronomia, aquesta era la dita.

Així vàrem passar a ser part del paisatge humà de la Vall d´Àger i més concretament de Can Maciarol durant els caps de setmana de lluna nova. Posteriorment i amb poc temps de diferència, com si el Montsec ens hagués cridat a tots a l´hora, vàren arribar una bona colla de socis de l´Agrupació Astronòmica de Sabadell, que vàren animar encara més l´ambient i que vàren engegar el que és el somni de qualsevol aficionat a l´astronomia: la possibilitat de disposar d´observatori astronòmic propi tal i com el tenien els companys d´ASTER, que ja uns anys abans havien arribat a aquell fantàstic lloc com si dels primers pioners de l´Oest es tractés.

Així i en dues fases, vàren fer realitat aquesta idea i nosaltres ens hi vàrem sumar i l´abril de 2007 vaig estrenar el meu observatori propi, on de manera confortable podria fer alló que més m´agrada a més d´envoltar-me de gent que pels seus avançats coneixements, passarien a ser, a més d´amics i companys, mestres.

IN MEMORIAM

Dissabte passat, dia 9 de juliol ens deixava en Josep Costas Gual, un dels màxims exponents de l´astronomia amateur de casa nostra i de fora també.
Nascut a Sant Celoni el 1918, va ser fundador de la agrupació "Pro Divulgación Astronómica" (PDA) al 1936, i a partir del 1959 es va dedicar a pulir miralls per a telescopis reflectors, dels que va arribar a fer més de 3500, i arrel d´això, la seva popularitat va crèixer exponencialment.
La peculiaritat d´aquest astrònom rau a la seva faceta docent envers els altres aficionats, que de manera habitual, eren rebuts a "La Fontana d´Or", botiga d´ultramarins que en Costas regentava al carrer Aragó de Barcelona, on a l´hora que despatxava la clientela, donava lliçons d´astronomia a qualsevol que li demanés ajuda en aquest tema.
Jo vaig tenir l´honor de coincidir amb Josep Costas a la Star Party de l´any 1995 celebrada a Tiana i organitzada per l´agrupació astronòmica d´aquella localitat, però no va ser fins uns anys després que vaig prendre conciència de qui era aquella personalitat, quan la meva dona em va regalar un llibre titulat "Historia de la Astronomia Amateur Española", on entre personalitats del món de la astronomia com Comas Solà o Eduard Fontseré, hi figurava també en Josep Costas Gual. Llàstima no haver-ho sabut durant aquella Star Party.

El meu condol a la seva familia i també a tota la familia astronòmica. A Costas, tot l´agraiment per haver fet de l´astronomia el que es avui a casa nostra.

Fins sempre.