domingo, 23 de junio de 2013

WALKING THE MONTSEC WITH FRIENDS

Walking is healthy, this is out of discusion, and because that, we have started this activity in the surroundings of Maciarol Farm with a bunch of pals, astronomers too but who also are lovers of nature.
So every new moon from now on, we´ll try to keep us a little bit more in shape. Last day, we went to see "la Font de Pedra", a fountain that now is completely dry but some time ago, served as a place where animals drank, specially sheeps. Now is a quietly place with seats and tables for lunch.

Again, Francesc, Josep Lluis and also Maria, Gloria, me and our two "pitbull powered" guardians of "Teatrillo", Lyra and Crispeta, were all enjoying of these beatiful views of Vall d´Àger, with a temperature  that reminds more fall season than almost summer.

All this waiting the night hours that shows us in the south the shape of Scorpius with his wonderful clusters M6 and M7 near his tail and Sagitarius, the "Teapot" offering us the magnificent globular cluster M22, The Lagoon nebula and of course, the "Trifida" nebula.

This is the magic of this valley, it gives all to you in any time, day and night.

miércoles, 3 de abril de 2013

AMIGOS DE LO AJENO


Al igual que hiciese hace ya algunos meses en otra entrada, hoy no voy a hablar de astronomia.
En ocasiones , hacemos un breve parentesis para reflexionar, y hoy toca precisamente eso, reflexionar.

Ayer martes, Gloria, mi pareja, recibió una llamada de teléfono en la que le comunicaron que su trabajada colección de pirograbados que estaba expuesta en el Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona bajo el nombre de "Miradas entre el fuego", ha sido objeto de robo.

Se entiende que durante estos pasados dias de Semana Santa, en los que seguramente aprovechando la menor afluencia de gente y quizás por una relajación de la seguridad del centro, alguien se llevó dos de los 18 cuadros que allí estaban expuestos, uno de ellos, precisamente, era el que da nombre a la cabecera de la exposición.

Precisamente no hacia más de dos semanas, ya habia faltado otro cuadro, pero se decidió seguir adelante con la exposición, porque se entendió que "estas cosas a veces pasan", pero el nuevo espolio de los dos cuadros nos ha hecho desistir de seguir adelante y finalmente se ha optado por retirar la exposición.

Duele constatar como se pierden cada vez más los valores que nos hacen socializables y así nos convertimos en depredadores, sin que ello se pueda achacar a la gravedad de la situación actual que estamos viviendo, porque... un cuadro no se puede comer. Un cuadro no hace más corto el mes hasta que vuelvas a cobrar la ansiada prestación de desempleo, ni tampoco te va a servir para encontrar un trabajo, solo sirve para que cuando lo mires, te acuerdes de que eso que tienes ahora, NO ES TUYO.

!Espero que te aproveche!

domingo, 10 de marzo de 2013

UNA EXCURSIÓ SORPRESA

I és que un cometa brillant, val una excursió no prevista, i com que de l´últim cometa brillant, allà cap el 1995, ja fa uns anyets, doncs ja estem una mica assedegats de boles de neu que facin patxoca.
Estava preparant la nit d´observació a l´observatori, quan sona el mòbil. Era en Francesc, que em proposava anar a "caçar" el C/2011 L4 Panstarrs tot just fregant l´horitzó quan gairebé es ponia el sol.
Dit i fet, 10 minuts més tard sortiem cap el port d´Àger en Francesc, en Josep Lluis, l´Arnau, l´Albert i jo, amb l´idea de poder veure l´esmentat cometa de magnitud 2, més o menys.
En arribar al port d´Àger, vàrem veure que no teniem visió de l´horitzó sudoest, que en principi és on havia d´estar el C/2011 L4, així doncs, el bo d´en Francesc, es desvia per un camí rural ple de fang i bassals amb el seu Seat Ibiza "preparat", i uns quants kilòmetres d´allà, cap l´est, ens desvetlla un dels seus llocs preferits, descobert en una d´aquelles sortides de dissabte al matí que acostuma a fer quan està a Àger.

El lloc paga la pena, es diu Sant Jaume de Cas, i dóna nom tant a la torre de guaita que hi ha, com a l´ermita que amb tanta cura han restaurat. Des d´allà, teniem visió directa cap el lloc on s´hauria de veure el cometa.
Un cop allà, encara amb llum de dia, reconeixement tant de la torre com de l´ermita i voltants, i seguidament, plantada de trípodes i càmeres i els que duiem prismàtics, doncs a afinar l´optica.

Mentre esperàvem que marxèssin els nuvols que ens feien la guitza on es suposa hauria d´estar el nostre amic, vaig dedicarme a gaudir de les vistes que el paissatge vespertí oferia, amb tot un seguici de poblets ja amb els llums encesos, suposaven un desafiament a esbrinar quin era cada petit nucli que s´arribava a veure. Vaig ser capaç de veure amb tota seguretat, el municipi de Les avellanes, i tot seguint la carretera dibuixada per llums vermelles i blanques, el monestir que porta el mateix nom, el seu campanar es deixava veure il.luminat per darrere d´un turó.
Més enllà, la plana, on s´endevinava les rodalies de Balaguer i altres poblacions que no vaig ser capaç d´identificar. Fins i tot, amb l´ajuda dels prismàtics, es podien seguir al llarg de tot el llunyà horitzó sud i sud oest, les llumetes intermitents que delatàven un gran camp eòlic, segurament a la Conca de Barberà.

Finalment, de cometa, no en vàrem veure cap, però encara vàrem tenir l´ocasió, ja amb negra nit, de trobar pel camí rural que fèiem de tornada, un parell de llebres i un senglar. Il.luminats pels llums del cotxe, fugien tot buscant la seva habitual foscor que els proporciona el seu medi natural.
Tornarem a intentar veure el cometa d´aquí uns dies segurament més a prop de la ciutat, però l´excursió, va estar força entretinguda per que, com tota sortida que es faci, ha d´anar acompanyada de bon humor i perquè no, de fins i tot alguna cançoneta d´escolanet embogit que va arrencar les riallades de tots.

Gràcies Francesc i companyia, per l´invitació, i fins la següent.

sábado, 3 de noviembre de 2012

THE GUARDIANS OF "TEATRILLO"



As most of the astronomical observatories placed in the countryside, the "Teatrillo de Lyra" (MPC C74) needs some security system in order to prevent ravages or plunders.
The solution: my two guardians. I want to introduce to you Lyra and Crispeta.
As you can see, they are almost pittbull powerered. Be very careful.

Each one of them has these names for one logical reason. The first one to arrive almost 10 years ago, was Lyra, the white one. I got her in Cal Maciarol, the farm on whose land The teatrillo is placed. Maybe I´ve already explained it but her name is in honour of the summer constellation Lyra. She is the sound alarm in the observatory and the way to stop this alarm is ....food. If you have some food with you, you´ll become her best friend if not a God for her.
The black one is Crispeta, that in catalan means Pop Corn. Again in Maciarol, 8 years ago, I  got this beatiful present that is the "reception" part of the system. She is who steps out the door to say hello by dancing all the time.
Now you´re warned, if you come to "The teatrillo", you know what´s in.

domingo, 2 de septiembre de 2012

CÓDIGO MPC...PRIMER ANIVERSARIO


Hace justo un año que me fué asignado el códigoC74, del MPC, gracias al cual me es posible reportar al Minor Planet Center. Desde entonces, un total de 122 medidas han sido reportadas al mencionado organismo desde "El Teatrillo de Lyra". Nada mal, teniendo en cuenta que mi observatorio está situado a unos 180 Kms de casa.




Mi equipo, un modesto refractor de 80mm de abertura y una sencilla Canon EOS350D son todo lo que necesito para poder seguir enviando medidas, eso e ilusión, la misma que hace ahora un año al comienzo de las primeras mediciones, cuando recibí un escueto mensaje "your site is now C74".

jueves, 30 de agosto de 2012

L´estiu... temps de profit


Per aquestes dates, amb el temps de lleure que l´estiu ens otorga, sempre trobem temps per fer això o allò que d´una altra manera mai no trobem el moment d´enllestir, i a l´observatori, no podia ser d´una altra manera.
Un dels problemes que tenia pendent solventar era l´orientació del soport sobre el qual descansa la montura del telescopi que tinc instal.lat. Per un error inicial en el moment de la construcció, el marge de moviment que donava el conjunt per tal d´ajustar l´azimut de la montura, era molt limitat. Solventada la part mecànica que fa desaparèixer el problema, tocava tornar a posar en estació la montura. Es aquí on gràcies a en Pere Gil, un company i vei d´observatori, descobreixo una nova eina que fa de la posta en estació, una tasca molt menys feixuga del que habitualment és. Em refereixo al mètode Sanchez-Valente, ideat pels companys d´afició Daniel Valente y Pedro Sanchez.
 


Aquest mètode, es basa en la comparació de dues imatges del pol celest preses de diferent manera, una amb la montura parada deixant que sigui el cel qui faci els traços dels estels i l´altra imatge, és la montura la que amb el seu moviment fa l´efecte similar. El programa, desenvolupat pel Pere Gil, s´encarrega de guiar-nos amb un interface molt gràfic i agradable fins que obtenim una posta en estació realment molt acurada.

Un cop amb la montura perfectament alineada, era qüestió ja de ficar-se mans a l´obra:

Primerament, i gaudint d´alguns dels dies d´un "seing" prou estable, i per tant d´un guiat envejable, he pogut enviar varies mesures tans de cometes com asteroidals. Us adjunto un parell d´exemples:

Asteroide Anacostia 980

Asteroide Tercidina 345

Mentres tant l´equip fotografiava les "pedres" i "boles de neu", (les mesures ja van camí del MPC), vaig aprofitar per fer visual amb binoculars, els meus grans oblidats de sempre, amb els que dues nits seguides vàrem poder observar "el Vel" a Cygnus molt clarament. Mentrestant a l´horitzó, es podien observar els llunyans cumulonimbus il.luminats que just a la vertical de Castelldefels (Garraf), a gairebé 140 kms en línia recta, deixaven caure un bon grapat de litres per metre quadrat.

També hi va haver temps per un capritx que feia temp tenia al cap: Neptú.
Volia destacar en vàries nits al "petit" dels dos gegants sobre el fons estrellat, i mitjançant el seu moviment de traslació, detectar-ho. Únicament vaig disposar de tres nits per fer-ho. Aqui està el nostre amic blau:



Finalment, em vaig dedicar a fer "Timelapses" de la ISS i alguna imatge de satèl.lits Iridium, però això ho deixo per a una altra ocasió.

martes, 19 de junio de 2012

CHANGING FURNITURE

Sometimes you realize it´s time to make changes in order to improve something(or at least this is the idea), and this is exactly what has happened in "Teatrillo de Lyra" observatory.
So far, my roll off observatory, was divided by two parallel curtains separated by 5 cms. This air chamber offered a difference of temperature of almost 10 degrees from outside the curtains to inside, where I have my control room and bedroom.
The only problem was when I had to pull aside the curtains, for exemple, in order to have a look at the mount when having a GO TO, tryng to prevent a possible hard pull of some cable. This single operation became a little bit uncomfortable.

So I decided to install a sliding door that could keep the same difference of temperature and thus keep myself warm in winter. The inside of this sliding door is covered in cork plates, so this way, termal isolation is effective.
I also used strips of rubber to fill the gaps between the door an the door frame to prevent cold of nights could get into my control room and loose warming.
As far as I´m not very skilled, my brother in law was the actor in this construction. ¡Muchas gracias, Jose!

And finally, I got a special gift in my new door from my wife Gloria. She´s an expert pirographer and so, we decided to write on the door by fire, the Teatrillo´s Minor Planet Center code, MPC C74.

¡Gracias cariño, ha quedado perfecto!