STOP AL MALTRACTAMENT ANIMAL

Avui no parlarè d´astronomia. No en tinc ganes. He escoltat per la ràdio una notícia que m´ha omplert de tristor i a l´hora de ràbia.
A Torà, poble de la comarca de la Segarra, a la provincia de Lleida, ha mort un gos. ! Quina notícia ! Oi?
Doncs sí, pot semblar una notícia mancada d´importància en un món d´humans, d´afers infinitament més importants que la vida d´un simple animal, quan cada dia moren  milers d´éssers considerats inferiors a qui la justícia no veu igual per l´únic fet de no pertanyer a la nostra espècie.
El més cridaner de la noticia, però, no és que un gos hagi mort, o més ben dit, que l´hagin mort, sinò qui l´ha mort i de quina manera. Feia uns dies que a l´esmentat poble,(on d´altra banda estic completament convençut de que l´inmensa majoria d´habitants desaproven tot tipus de maltractament), un gos perdut, sense amo, havia estat molestant i creant situacions no desitjades típiques de quan s´abandona un animal a la seva sort.
La resposta per part de l´autoritat, matar l´animal a trets i rematar-lo a cops, a més, estant lligat com estava.
L´autor: el tinent alcalde, suposadament, una persona que ha de donar exemple a tots aquells als que representa, a tots aquells que l´han escollit i als que no també. Aquest senyor, per anomenar-lo d´alguna manera i sense que la paraula "senyor" reculli el significat noble de la mateixa, va agafar una escopeta i se´n va anar a buscar el gos, i un cop el va trobar, al davant mateix d´un parc on juguen nens i també d´una residència de gent gran, va fer la feina de la seva vida. No puc ni vull imaginar el que ha de ser encanonar algú i apretar el gatell, i en canvi hi han individus que si en aquell mateix moment, l´arma s´encallés o no arribés a disparar, sentirien la frustració i la ràbia que jo he sentit en escoltar la noticia.
Tothom que em coneix sap que sóc un defensor dels drets dels animals, que no per no poder parlar o enraonar son menys vius que les persones, però que moltes vegades donen molt més que nosaltres, que sempre tenim un rerefons, un motiu ocult del perqué fem les coses.
"Quan més conec a les persones, més m´estimo el meu animal" !Quina gran frase! i ¡quan hem d´aprendre d´ells, nosaltres, els "civilitzats"!. Potser per això m´agrada tant l´astronomia, per que quan miro el cel estic mirant molt, molt lluny, allà on no n´hi han "persones", ni bones, ni dolentes, només solitud i bellesa.

Digueu-me misantrop, potser teniu raò, però es com ho sento.