LA COLONITZACIÓ DE MART: LA HISTÒRIA ES REPETEIX

En aquesta entrada voldria fer una reflexió, establint paral.lelismes entre dos fets molt separats en el temps, però en certa manera units per un cordó umbilical que els fa inseparables en la seva mateixa essència.

Hi ha una certesa ineludible que no podem defugir: Un dia haurem de marxar, ens haurem d´aventurar a buscar altres territoris altres fronteres, altres llars, més enllà del planeta que ens ha vist néixer com a espècie. I és ara que es comença a albirar el nostre futur fora d´aquest planeta que haurem de prendre consciència del que això significa.

Segurament hi han moltes raons per les quals l´espècie humana hagi d´esdevenir una espècie multi-planetària, però a mi em venen al cap dues molt concretes i prou importants:

La superpoblació i manca de recursos.

És notori que el ritme de creixement de la nostra població a nivell planetari és del tot insostenible. Els recursos del planeta són limitats i la nostra societat no està disposada a perdre les seves comoditats tot i saber que aquest "Modus Vivendi" al que tothom té el mateix dret, és agressiu amb l´entorn i l´acabarà fent malbé. La terra de l´any 2116 o la del 2216 no s´assemblarà en res a l´actual en quan a habitabilitat.

Ho hem de reconèixer, som una espècie destructiva que esgota els recursos i el més probable és que això no canviï mai.

La supervivència com a espècie.
Hi ha una màxima que diu que si pot tenir els ous en dos cistells en lloc de tenir-los només en un, és menys probable que es trenquin tots.
Al llarg de la història del nostre planeta, han esdevingut una sèrie de successos traumàtics que han sigut motiu d´extincions massives i que tenen que veure amb el perill de que asteroides existents al nostre sistema solar que puguin tenir una òrbita creuada amb la de La Terra, puguin acabar xocant amb el nostre planeta.
Està científicament acceptat que això passa amb una certa freqüència, i per tant, ara ja la pregunta no és si tornarà a passar, sinó quan tornarà a passar.
El fet, doncs, de que una espècie visqui a l´hora en diferents planetes, multiplica clarament les seves probabilitats de supervivència en el temps.

Com començarà tot, doncs?

Probablement serà una empresa que portaran a terme vàries nacions de manera conjunta, per l´increïble cost econòmic que tindrà tot plegat, i probablement, ja s´haurà iniciat abans de mitjans d´aquest segle.

Hem de suposar que tot partirà d´una primera missió, que serà la que restarà a la memòria col.lectiva de la humanitat, i és aquí on comencen els paral.lelismes.

De fet, això ja ho hem experimentat com a societat a nivell planetari, amb el descobriment i la conquesta de nous continents, i al futur, de ben segur ho experimentarem a nivell extra-planetari, fent "lo propi" amb altres mons.

Paral.lelismes de tipus logistic

Qui hagi llegit una mica d´història, ja sap que les primeres expedicions d´exploració i recerca de noves terres en el passat, eren les que més baixes patien. Les distàncies eren enormes i no es disposava de facilitats per acumular aliments i la seva conservació. Un cop a destí, els perills no havien acabat, els exploradors s´havien d´enfrontar als pobladors dels territoris, en ocasions hostils, i un cop fet el contacte, la probabilitat de patir noves malalties per les quals no estaven immunitzats, era realment alta. Les baixes, per tant, estaven garantides.

En el cas de les primeres expedicions a mart, encara serà més difícil...

És cert que es disposarà d´una tecnologia que ara mateix potser no està al nostre abast, però l´ésser humà és vulnerable per definició i ens trobarem amb obstacles infinitament més difícils que els del passat.

Per exemple, a diferència de les expedicions passades, les missions futures seran molt més limitades en numero de tripulants, per una simple qüestió logística. Així, és més fàcil que d´entre una tripulació de 50 persones hi hagi més d´un metge, per si s´escau qualsevol fatalitat durant la missió, inclús amb el propi metge, que si la tripulació és de 3 a 5 persones. Això obliga a que els pocs tripulants que hi vagin en missió futura tinguin tot tipus de coneixements, però sense ser especialistes a l´hora. Simplement és impossible saber de tot.

Quan els antics arribaven a destí, tenien com a mínim aigua,menjar i aire per a respirar, al menys l´aire estava assegurat gràcies a l´atmosfera terrestre. 

En els cas de la missió a Mart, els tripulants hauran de tenir petits hàbitats preparats de manera prèvia per a quan arribin, no trobar-se en mig de res, sense aigua, aliments ni oxigen. Això hauria de quedar resolt amb els esmentats hàbitats, com dic. Hi ha però altres problemes propis del planeta que faran complicat "existir" allà, com és que la força de la gravetat a Mart és un terç de la de La Terra, amb les complicacions que això genera al cos humà, que va evolucionar per una gravetat que és la que és, i no menys.

Un altre problema: La radiació UV arriba integra al terra. Qualsevol organisme sense la protecció adient senzillament quedaria fregit, desenvolupant amb total seguretat qualsevol tipus de càncer en patir danys la nostra informació genètica.

Desprès s´ha tenir en compte tot el temps d´estada allà (mínim 6 mesos) i viatge de tornada, pels que tornin. Es a dir, per molt preparats que estiguem, som éssers evolucionats per a unes determinades condicions i aquests viatges poden tenir un preu molt elevat en baixes, tant a nivell de mortalitat, com a nivell de seqüeles psicològiques.

Tot això però, com va passar en el passat, anirà canviant amb el pas del temps. Els viatges entre Europa i Amèrica van ser cada cop més ràpids i segurs, els nuclis de població al nou continent es varen multiplicar i varen créixer en dimensions. A més gent, més especialització del treball, més recursos, i allò que en un primer estadi era una alta inversió econòmica, va passar a ser molt més assequible. Això mateix passarà a Mart així que hi arribi més i més gent, que al mateix temps hauran de viure permanentment dintre dels hàbitats interconnectats o en grans construccions soterrades on es desenvoluparan les activitats quotidianes.

Però i desprès que? quines altres experiències viscudes en el passat es tornaràn a viure en el futur?

Doncs per exemple les experiències de tipus polític. Tot es tornarà a repetir. Fixeu-vos bé!!

A les colònies del nou món, ja sigui Sud o Nord Amèrica, hi vivia gent que invertia el seu esforç en fer de la seva vida quelcom millor per a ells i els seu descendents, però que eren governats per altra gent que per a ells era aliena, primer perquè estàven a milers de kilòmetres, a l´altra banda del mar, i segon perquè els ja nascuts al nou mon, tenien cada cop, a mesura que avançaven les generacions, menys lligams sentimentals amb aquelles terres d´on havien arribat els seus pares, avis o besavis. A tot això, s´havia de sumar el fet que estaven cosits a impostos pel seus països d´origen, ja que tot el procés de colonització va començar com una empresa per treure profit econòmic de les noves terres a qualsevol preu, i ara la pressió era per a ells, com a habitants de les colònies.

Mart, començarà sent una colònia de La Terra, però amb el temps, els habitants de Mart, acostumats a viure una altra realitat totalment diferent a la nostra, horaris diferents, estacions climàtiques diferents, anys del doble de durada que a La Terra, menys llum ambiental, un mon on les coses pesen menys, on no hi han rius ni mars, diran que ningú que estigui tan lluny com per que les comunicacions per veu tardin 30 minuts en arribar, tindrà dret a governar-los, sinó que seran ells mateixos qui voldran exercir el seu dret a auto governar-se sense ingerències de gent que està a més de 100 milions de kilòmetres i que ni tan sols respira el seu mateix apreciat i escàs aire.

Molt més endavant en el temps i com un altre paral.lelisme amb el que ja va passar al nou continent, tindrà lloc la modificació del medi ambient. En el cas d´Amèrica va suposar un impacte negatiu, amb la desforestació amazònica, etcètera, ..però en el cas de Mart, l´efecte hivernacle, l´emissió de CO2 podria ser beneficiosa per a l´ésser humà, ja que podria permetre transformar, a la llarga, l´atmosfera de Mart en quelcom més similar al que tenim a la terra, amb l´alliberament de gasos que ara estan captius al terra o al gel polar o bé que varen escapar a l´espai fa milions d´anys. A aquesta acció fins ara teòrica, se la coneix com a TERRAFORMACIÓ, però això ja ho parlarem en un parell o tres de segles.