Aquí podeu veure un exemple de quin era el paisatge des del cim del Montsec d´Ares, tocant a Sant Alís.
Si us hi fixeu, veureu cap al centre de la imatge, a l´horitzó, on s´acaba la boira, una muntanya llunyana que surt d´entre la boira, es tracta del massis de Montserrat amb una alçada de 1236 metres. Els voltors, com s´aprecia, també vàren voler ser protagonistes.
Com es pot apreciar, a part del paisatge meravellós, no era un bon dia per al parapentistes, però el vent en altura i la bona visibilitat ens vàren regalar una visió superba del pirineu català i també de l´aragonés.
Posteriorment, de retorn a Àger, un cop submergits de nou dins el trist gris de les boires, no vàrem tenir més remei que afegir una "g" a l´astronomia i gaudir dels plats de Cal Maciarol.
Diumenge 21 al matí, vàrem fer un aplec d´amics a la taula per tal de celebrar el solstici d´hivern amb un bon esmorzar, tal i com vàrem fer ja al solstici d´estiu. Us deixo un tastet.