I és que un cometa brillant, val una excursió no prevista, i com que de l´últim cometa brillant, allà cap el 1995, ja fa uns anyets, doncs ja estem una mica assedegats de boles de neu que facin patxoca.
Estava preparant la nit d´observació a l´observatori, quan sona el mòbil. Era en Francesc, que em proposava anar a "caçar" el C/2011 L4 Panstarrs tot just fregant l´horitzó quan gairebé es ponia el sol.
Dit i fet, 10 minuts més tard sortiem cap el port d´Àger en Francesc, en Josep Lluis, l´Arnau, l´Albert i jo, amb l´idea de poder veure l´esmentat cometa de magnitud 2, més o menys.
En arribar al port d´Àger, vàrem veure que no teniem visió de l´horitzó sudoest, que en principi és on havia d´estar el C/2011 L4, així doncs, el bo d´en Francesc, es desvia per un camí rural ple de fang i bassals amb el seu Seat Ibiza "preparat", i uns quants kilòmetres d´allà, cap l´est, ens desvetlla un dels seus llocs preferits, descobert en una d´aquelles sortides de dissabte al matí que acostuma a fer quan està a Àger.
El lloc paga la pena, es diu Sant Jaume de Cas, i dóna nom tant a la torre de guaita que hi ha, com a l´ermita que amb tanta cura han restaurat. Des d´allà, teniem visió directa cap el lloc on s´hauria de veure el cometa.
Un cop allà, encara amb llum de dia, reconeixement tant de la torre com de l´ermita i voltants, i seguidament, plantada de trípodes i càmeres i els que duiem prismàtics, doncs a afinar l´optica.
Mentre esperàvem que marxèssin els nuvols que ens feien la guitza on es suposa hauria d´estar el nostre amic, vaig dedicarme a gaudir de les vistes que el paissatge vespertí oferia, amb tot un seguici de poblets ja amb els llums encesos, suposaven un desafiament a esbrinar quin era cada petit nucli que s´arribava a veure. Vaig ser capaç de veure amb tota seguretat, el municipi de Les avellanes, i tot seguint la carretera dibuixada per llums vermelles i blanques, el monestir que porta el mateix nom, el seu campanar es deixava veure il.luminat per darrere d´un turó.
Més enllà, la plana, on s´endevinava les rodalies de Balaguer i altres poblacions que no vaig ser capaç d´identificar. Fins i tot, amb l´ajuda dels prismàtics, es podien seguir al llarg de tot el llunyà horitzó sud i sud oest, les llumetes intermitents que delatàven un gran camp eòlic, segurament a la Conca de Barberà.
Finalment, de cometa, no en vàrem veure cap, però encara vàrem tenir l´ocasió, ja amb negra nit, de trobar pel camí rural que fèiem de tornada, un parell de llebres i un senglar. Il.luminats pels llums del cotxe, fugien tot buscant la seva habitual foscor que els proporciona el seu medi natural.
Tornarem a intentar veure el cometa d´aquí uns dies segurament més a prop de la ciutat, però l´excursió, va estar força entretinguda per que, com tota sortida que es faci, ha d´anar acompanyada de bon humor i perquè no, de fins i tot alguna cançoneta d´escolanet embogit que va arrencar les riallades de tots.
Gràcies Francesc i companyia, per l´invitació, i fins la següent.
