jueves, 30 de agosto de 2012

L´estiu... temps de profit


Per aquestes dates, amb el temps de lleure que l´estiu ens otorga, sempre trobem temps per fer això o allò que d´una altra manera mai no trobem el moment d´enllestir, i a l´observatori, no podia ser d´una altra manera.
Un dels problemes que tenia pendent solventar era l´orientació del soport sobre el qual descansa la montura del telescopi que tinc instal.lat. Per un error inicial en el moment de la construcció, el marge de moviment que donava el conjunt per tal d´ajustar l´azimut de la montura, era molt limitat. Solventada la part mecànica que fa desaparèixer el problema, tocava tornar a posar en estació la montura. Es aquí on gràcies a en Pere Gil, un company i vei d´observatori, descobreixo una nova eina que fa de la posta en estació, una tasca molt menys feixuga del que habitualment és. Em refereixo al mètode Sanchez-Valente, ideat pels companys d´afició Daniel Valente y Pedro Sanchez.
 


Aquest mètode, es basa en la comparació de dues imatges del pol celest preses de diferent manera, una amb la montura parada deixant que sigui el cel qui faci els traços dels estels i l´altra imatge, és la montura la que amb el seu moviment fa l´efecte similar. El programa, desenvolupat pel Pere Gil, s´encarrega de guiar-nos amb un interface molt gràfic i agradable fins que obtenim una posta en estació realment molt acurada.

Un cop amb la montura perfectament alineada, era qüestió ja de ficar-se mans a l´obra:

Primerament, i gaudint d´alguns dels dies d´un "seing" prou estable, i per tant d´un guiat envejable, he pogut enviar varies mesures tans de cometes com asteroidals. Us adjunto un parell d´exemples:

Asteroide Anacostia 980

Asteroide Tercidina 345

Mentres tant l´equip fotografiava les "pedres" i "boles de neu", (les mesures ja van camí del MPC), vaig aprofitar per fer visual amb binoculars, els meus grans oblidats de sempre, amb els que dues nits seguides vàrem poder observar "el Vel" a Cygnus molt clarament. Mentrestant a l´horitzó, es podien observar els llunyans cumulonimbus il.luminats que just a la vertical de Castelldefels (Garraf), a gairebé 140 kms en línia recta, deixaven caure un bon grapat de litres per metre quadrat.

També hi va haver temps per un capritx que feia temp tenia al cap: Neptú.
Volia destacar en vàries nits al "petit" dels dos gegants sobre el fons estrellat, i mitjançant el seu moviment de traslació, detectar-ho. Únicament vaig disposar de tres nits per fer-ho. Aqui està el nostre amic blau:



Finalment, em vaig dedicar a fer "Timelapses" de la ISS i alguna imatge de satèl.lits Iridium, però això ho deixo per a una altra ocasió.